La col·lecció parteix d'una interpretació actual del mite de l'Atlàntida. La núvia de Jesús Peiró troba el seu estil en aquest imaginari on l'arquitectura i l'orgànic marí aconsegueixen l'equilibri. Subtil i sofisticada, els gran volums es barregen amb estructures depurades. Els drapejats cenyeixen els teixits a la figura. La suma de capes suaus crea siluetes líquides que acompanyen el moviment. Des del ras i el shamtung de seda a organís i falsos llisos tractats amb espuma. Teixits evocadors, chantillys amb motius gràfics, jaretes desfilades com l'onatge. La garza, el voile o el macramé de manera de rets que matisen els seus fons.